𝔗𝔞𝔰𝔠𝔞 4: P𝔢𝔯𝔤𝔞𝔪𝔦𝔫𝔰 𝔦 𝔗𝔦𝔭𝔬𝔤𝔯𝔞𝔣𝔦𝔞 𝔐𝔢𝔡𝔦𝔢𝔳𝔞𝔩
El pergamí és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella o cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre. Aquesta pell es rasurava, es descarnava, es tractava amb calç i s’estirava per constituir el principal suport d’escriptura i pintura de manuscrits de l’Edat Mitjana.
Durant aquesta època, a Europa i al Mediterrani, és el suport preferentment usat, tot imposant-se sobre el papyrus. Posteriorment, però, amb el naixement de la impremta s’abandonen el pergamí i el papirus i guanya terreny el paper.
L’avantatge del pergamí és la seva longevitat i la gran lluminositat que posseeix. En contra hauríem de destacar-ne l'efecte negatiu que li provoquen els canvis d'humitat i de sequedat.
Paral·lelament farem les eines per escriure, és a dir, farem les plomes (o plomí) amb canyes primes. Elaborarem plomes amb puntes de mides diferens i farem servir tinta elaborada amb pols de nogalina. Cal tenir en compte que en aquella època l'ús de pigments de colors era mínim i, per tant, escriurem en tinta marronosa.
QUÈ HAUREM DE FER?
En aquesta tasca haureu de fer, doncs, el material per poder escriure en pergamins; és a dir, la ploma amb una canya i la tinta amb pols de nogalina. Haureu de cercar composicions poètiques pròpies dels trobadors i les trobairitz per tal d'escriure-les en 𝔭𝔢𝔯𝔤𝔞𝔪𝔦𝔫𝔰. Posteriorment, aquestes composicions seran les que recitareu en la tasca de la posada en escena medieval dels joglars.
