TALLERS
𝔗è𝔠𝔫𝔦𝔮𝔲𝔢𝔰 𝔡𝔢 𝔱𝔢𝔞𝔱𝔯𝔢 𝔡𝔢 𝔠𝔞𝔯𝔯𝔢𝔯 𝔭𝔢𝔯 𝔠𝔞𝔭𝔱𝔞𝔯 𝔩'𝔞𝔱𝔢𝔫𝔠𝔦ó 𝔡'𝔲𝔫 𝔭ú𝔟𝔩𝔦𝔠 𝔱𝔯𝔞𝔫𝔰𝔦𝔱𝔞𝔫𝔱/
𝔇𝔞𝔫𝔰𝔞 𝔐𝔢𝔡𝔦𝔢𝔳𝔞𝔩
En aquesta tasca, un dels grups realitzarà un taller de Tècniques de teatre de carrer per captar l'atenció d'un públic transitant, que 𝔩’ℑ𝔰𝔞𝔞𝔠 𝔐𝔬𝔯𝔢𝔯𝔞 ens explicarà. L’Isaac és actor i coreògraf .
L'altre taller serà el de Dansa Medieval.
Aquests dos tallers ens serviran per guarnir la gravació i millorar la nostra proposta de fira medieval del darrer dia.
Aquests dos tallers ens serviran per guarnir la gravació i millorar la nostra proposta de fira medieval del darrer dia. Ens reunirem tots per escoltar una xerrada en conjunt sobre festivals medievals. Ens parlarà de la qualitat, i la història que es vol explicar als visitants: context històric, estètic, parades d’artesans, actuacions artístiques de dansa, música i malabars.
Després us separareu en dos grups. Un grup practicarà les tècniques de teatre i l'altre grup, treballarà la dansa medieval. Quan el primer grup acabi, farem intercanvi de tasques.
Aquests dos tallers ens serviran per guarnir la gravació i millorar la nostra proposta de fira medieval del darrer dia.
La 𝔇𝔞𝔫𝔰𝔞 és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos. Es fa servir tant com a forma d’expressió, com a interacció social. L’ésser humà va aprendre a ballar abans que a parlar. Juntament amb el teatre i la música, la dansa és una de les tres arts escèniques que existeixen des de l’antiguitat. Escolta alguns dels 𝔦𝔫𝔰𝔱𝔯𝔲𝔪𝔢𝔫𝔱𝔰 més típics que acompanyaven les danses durant l'època de l'Edat Mijtana.
𝔏𝔞 𝔇𝔞𝔫𝔰𝔞 𝔞 𝔩'𝔈𝔡𝔞𝔱 𝔐𝔦𝔱𝔧𝔞𝔫𝔞
A l'edat mitjana, la dansa es considerava com una part molt important de la cultura però malgrat això molta gent, com els emperadors, es van oposar a aquesta expressió cultural.
Podem classificar les danses en:
Danses religioses: La idea principal d'aquests ritus musicals era rendir-li homenatges a Déu amb cants i balls.
Danses socials: Cap a la meitat de l'edat mitjana la dansa ja no només era de caràcter religiós, també va començar a ser coneguda com un mitjà de diversió social.
𝔇𝔞𝔫𝔰𝔞 𝔡𝔢 𝔩𝔞 𝔐𝔬𝔯𝔱.
A l'edat mitjana, va sorgir una nova dansa anomenada 𝔇𝔞𝔫𝔰𝔞 𝔡𝔢 𝔩𝔞 𝔐𝔬𝔯𝔱. Es creu que estava relacionada amb els ritus ancestrals de culte als difunts i que va néixer durant les epidèmies de pesta negra que van assolar Europa entre els segles XIV i XVII.
El grup dansarie està format per cinc esquelets. Aquests es disposen en forma de creu i ballen al ritme fúnebre d'un tabal.
Un esquelet adult porta una dalla. Aquest obre el camí i simbolitza la mort segant les vides. El segon esquelet adult porta una bandera amb la inscripció llatina 'Nemini Parco' que traduït significa 'No perdono a ningú'.
Dos esquelets nens duen uns platets amb cendra; un element que vol fer
referència al que espera a tots els humans al final de la seva vida:
𝔢𝔱𝔰 𝔭𝔬𝔩𝔰 𝔦 𝔢𝔫 𝔭𝔬𝔩𝔰 𝔢𝔱 𝔠𝔬𝔫𝔳𝔢𝔯𝔱𝔦𝔯à𝔰".
- Per últim, el tercer infant, ensenya un rellotge sense broques. Vol significar que la mort ens pot venir a buscar a qualsevol hora. Als esquelets els segueixen quatre personatges més, vestits amb túniques, que carreguen les torxes. El conjunt el completa un altre esquelet que porta un estendard on hi ha dibuixades dues tíbies amb la frase 'Lo temps és breu', en català antic.
V𝔢𝔯𝔤𝔢𝔰
és l'únic poble de Catalunya on s'ha conservat aquesta dansa i ha estat declarada
𝔉𝔢𝔰𝔱𝔞 𝔗𝔯𝔞𝔡𝔦𝔠𝔦𝔬𝔫𝔞𝔩 𝔡'ℑ𝔫𝔱𝔢𝔯è𝔰 𝔑𝔞𝔠𝔦𝔬𝔫𝔞𝔩.
Després d'haver fet la lectura introductòria en el món dansaire en l'edat Mitjana, cal que assegeu les següents danses per preparar la vostra proposta.
Dansa 1, Schiarazula Marazula: dansa d'orígen medieval que ens ha arribat gràcies a una recopilació que va fer Giorgio Mainerio (músic italià del renaixement). Aquesta dansa formava part d'un antic ritual pagà del nord d'Itàlia en què s'invocava a la pluja a la mitjanit. El ritual es va anar estenent per altres indrets fins que la inquisició el va prohibir el 1645 perquè el va considerar perillós.
Dansa 2, Branle des chavaux : La Branle és una dansa francesa del segle XVI on el moviment principal és lateral. Es pot ballar en grup o en parelles formant línies i cercles. Destaca per la senzillesa de la seva melodia i el seu caràcter festiu.
Dansa 3, La Polca D'Ours: La Polca d’Ours és un ball tradicional de les muntanyes del Pirineu i Occitània. Es balla en files de parelles. Està dedicada a l'òs (ours en francès significa ós). Als Pirineus, quan l'home compartia espai amb aquest animal, l'hi dedicava cançons, balls, danses i llegendes de tota mena.