La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos. Es fa servir tant  com a forma d’expressió, com a interacció social. L’ésser humà va aprendre a ballar abans que a parlar. Juntament amb el teatre i la música, la dansa és una de les tres arts escèniques que existeixen des de l’antiguitat. Escolta alguns dels instruments més típics que acompanyaven les danses durant l'època de l'Edat Mijtana.

 

 

 

 

 

 

 

​

​

​

​

​

​

​

A l'edat mitjana, la dansa es considerava com una part molt important de la cultura però malgrat això molta gent, com els emperadors, es van oposar a aquesta expressió cultural.

Podem classificar les danses en:

 

Danses religioses: La idea principal d'aquests ritus musicals era rendir-li homenatges a Déu amb cants i balls.  

 

Danses socials: Cap a la meitat de l'edat mitjana la dansa ja no només era de caràcter religiós, també va començar a ser coneguda com un mitjà de diversió social.     

 

Dansa de la mort: A l'edat mitjana, va sorgir una nova dansa anomenada Dansa de la Mort. Es creu que estava relacionada amb els ritus ancestrals de culte als difunts i que va néixer durant les epidèmies de pesta negra que van assolar Europa entre els segles XIV i XVII.

​

El grup dansarie està format per cinc esquelets. Aquests es disposen

en forma de creu i ballen al ritme fúnebre d'un tabal.

​

- Un esquelet adult porta una dalla. Aquest obre el camí i simbolitza la mort

segant les vides.

- El segon esquelet adult porta una bandera amb la inscripció llatina

'Nemini Parco' que traduït significa 'No perdono a ningú'.

- Dos esquelets nens duen uns platets amb cendra; un element que vol fer

referència al que espera a tots els humans al final de la seva vida: "ets pols i

en pols et convertiràs".

- Per últim, el tercer infant, ensenya un rellotge sense broques. Vol significar que la mort ens pot venir a buscar a qualsevol hora.

​

Als esquelets els segueixen quatre personatges més, vestits amb túniques, que carreguen les torxes. El conjunt el completa un altre esquelet que porta un estendard on hi ha dibuixades dues tíbies amb la frase 'Lo temps és breu', en català antic.

Verges és l'únic poble de Catalunya on s'ha conservat aquesta dansa i ha estat declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional.

​

Després d'haver fet la lectura introductòria en el món dansaire en l'edat Mitjana, cal que assegeu les següents danses per representar-les l'últim dia tots junts a l'acta de cloenda final.

​

Dansa 1, Schiarazula Marazula: dansa d'orígen medieval que ens ha arribat gràcies a una recopilació que va fer Giorgio Mainerio (músic italià del renaixement).  Aquesta dansa formava part d'un antic ritual pagà del nord d'Itàlia en què s'invocava a la pluja a la mitjanit. El ritual es va anar estenent per altres indrets fins que la inquisició el va prohibir el 1645 perquè el va considerar perillós.

​

Dansa 2, Branle des chavaux : La Branle és una dansa francesa del segle XVI on el moviment principal és lateral. Es pot ballar en grup o en parelles formant línies i cercles. Destaca per la senzillesa de la seva melodia i el seu caràcter festiu.

​

Dansa 3, La Polca D'Ours:  La Polca d’Ours és un ball tradicional de les muntanyes del Pirineu i Occitània. Es balla en files de parelles. Està dedicada a l'òs (ours en francès significa ós). Als Pirineus, quan l'home compartia espai amb aquest animal, l'hi dedicava cançons, balls, danses i llegendes de tota mena.

 

​

Feu els assajos a les següents aules:

​

Grups 1, 2 , 3 i 4 : Aula de 2nA

Grups 5, 6 i 7 : Aula de 2nB

Grup 8, 9 i 10: Aula de desdoblament

​

​

​