TASCA 2: ARTESANS
Uniu tots els membres del grup i feu una lectura fragmentada i conjunta. Expliqueu-vos el que aneu entenent tot relacionant-ho amb els vostres coneixements. Visualitzeu també els enllaços que es proposen.
Amb la caiguda de l'Imperi Romà, al segle V d. C., en mans dels pobles bàrbars, Europa es va fragmentar en innombrables feus. El feudalisme es va imposar com el nou sistema d'organització del treball, substituint a l'esclavisme de l'Antiguitat.
Els senyors feudals van passar a ser els nous amos de la terra i els serfs eren els qui la treballaven.
En el període que es coneix com Baixa Edat Mitjana (segles XI al XV) va cobrar força una nova classe de treballadors: els artesans.
Aquests artesans, situats a les ciutats, elaboraven els seus productes a mà, amb poques eines i amb materials naturals, i posseïen el seu propi taller artesanal on es feia tot el procés de producció al costat de l’habitatge, i ells mateixos venien els seus productes al públic. Els oficis artesanals eren molt diversos: teixidors, boters, bataners, forners, fusters, tintorers, sabaters, cistellers, terrissaires, fonedors...etc i cada ofici estava dividit en tres categories d’artesans: mestres, oficials i aprenents.
En general, la direcció del treball artesanal corresponia al pare, tot i que hi col·laborés tota la família. L’especialització en un sol producte feia possible que l’artesà assolís una gran habilitat. A aquests artesans els denominaven mestres, propietaris del taller, de les eines i les primeres matèries. El mestre era la persona que obtenia els beneficis i pèrdues del negoci.
Els mestres solien comptar amb l’ajuda d’oficials, treballadors experts del taller que vivien amb la família, com altres membres més, i cobraven un sou, i també amb el dels aprenents, adolescents sense sou que es formaven amb la intenció d’esdevenir oficials i solien viure a casa del mestre, que també els mantenia.
Els tallers artesanals es transmetien de pares a fills, i els artesans d’una mateixa especialitat solien concentrar-se en un mateix carrer o al mateix barri. Era habitual que els artesans que es dedicaven a una mateixa professió visquessin al mateix carrer, que acabava prenent el nom de l’ofici: carrer dels tintorers, ribera dels adobers, carreró dels llauners, passatge dels estibadors, etc. Molts d’aquests noms encara perduren avui dia en les nostres ciutats.
A les ciutats, a partir del segle XII, la vida urbana va organitzar-se corporativament. D’aquesta manera, els artesans, i en ocasions els comerciants, s’aplegaven tot formant gremis i confraries.
​
Pagaven periòdicament una quota; i així, quan emmalaltien o morien, el gremi els ajudava, a ells o a les seves famílies, o es feia càrrec de l’enterrament o dels orfes.
Cada gremi elaborava un estatut que havien de jurar tots els membres en què s’especificaven tant les normes de l’ofici com els drets i les obligacions dels associats.
El gremi també evitava la competència entre els artesans, ja que controlaven la producció, controlava severament el nombre de treballadors, establia els preus dels productes i també la seva qualitat. Els sistemes de fabricació estaven reglamentats acuradament.
El gremi comprava conjuntament tota la matèria primera necessària i la repartia entre tots els artesans, per tal que cap d’ells no la pogués acaparar i en deixés sense a tots els altres.
Els gremis també tenien funcions religioses, com retre culte al sant o santa elegits com a patrons, i funcions fiscals ja que el pagament d’impostos (els artesans eren no priviligiats) es canalitzava mitjançant el gremi.
Cada grup de vosaltres representa un ofici. Busqueu l'escut del vostre gremi i el vostre patró/patrona. Creeu un document amb aquesta simbologia i seguint el següent exemple.
Un cop fet, envieu-ho en format pdf a firamedieval.verges@gmail.com
​
​
​
Després de l'estona d'esbarjo, tindreu l’oportunitat d’escoltar tres artesans. Llegeix la seva descripció i visita les seves pàgines per coneixer'ls. Aprèn el seu ofici i escolta la seva trajectòria i experiència.
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
​
Durant molts anys ha combinat la feina d'administrativa amb la seva passió, el disseny de joies.
La seva perseverança i treball l'han portat a dia d'avui a poder-se dedicar 100% al que més li agrada, crear!! Al llarg de la seva trajectòria artística, ha collit triomfs com ser semifinalista de l'Enjoiat 2016 concurs Internacional de joieria contemporànea i 2on premi Emprenedors Alt Empordà 2018. Ha participat a 080 Fashion Bcn i a desfilades de moda a Madrid i Miami. Les seves peces s'han exposat a París, Niça, Mónaco, Roma i Bucarest i també tenen el seu lloc en els festivals de cinema de Málaga, Canàries i Cannes. Actualment està treballant en una col-lecció de joies i objectes estrambòtics inspirat en l'obra del pintor Quim Hereu. Per a més informació vistieu:
Dissenyadora de joies i artista multidisciplinar
ROSER MARTÍNEZ
Llicenciada en administració d'empreses i audiovisuals.
La seva gran afició al món de la moda la va portar a dissenyar un estil propi roba i a crear la seva empresa: Lingam. Amb tres botigues a Barcelona i diferents punts de venta a tot Europa, actualment fa el que més li agrada: dissenyar, viatjar i liderar un projecte.
Podeu trobar més informació a: www.lingam.es
Dissenyadora de roba
SONIA GASET
Marcos Pacheco, nascut a la Bisbal d'Empordà l'any 1974 té un ofici: terrissaire i excel·lent torner. Passa les hores imaginant el fang. Les seves mans i la seva imaginació creen obres rotundes, potents, però delicades y sensuals a la vegada. Podeu veure'n alguns exemples a http://ceramica-marcos.blogspot.com/
Terrissaire